Ahir s'inicià feliçment per a Catalunya el debat sobre el règim transitori / Josep Pla
Pla i Casadevall, Josep


En: La Torre Ferrera : revista cultural de Mont-ras. Mont-ras, Núm. 20 (desembre 2017), p. 15
Fragment de Cròniques parlamentaries.

­Qué noche la de aquel día! : trascurso de la noche del 23 de febrero de 1981 en l'Hospitalet / Nicolás Cortés Rojano
Cortés Rojano, Nicolás


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 123-144 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article analitza el cop d'estat de 1981, a nivell general, la seva organització més profunda i les diverses interpretacions historiogràfiques, per després centrar-se en l'impacte i les accions que es van succeir a L'H, en les tretze hores que transcorren des del seu inici fins a la sortida dels guàrdies civils de les Corts de Madrid, explicant també la convocatòria de Ple Extraordinari a l'Hospitalet. A més a més, es fan també alguns apunts socials sobre la època.

Figueres, febrer del 39 [Enregistrament de vídeo] / guió i direcció: Salvador Torres ; producció: Visual 13



Vilajuïga : Visual 13, 2009
1 disc òptic (DVD) : so, col. (Pal)

Audiovisual que rememora les últimes corts republicanes celebrades al Castell de Sant Ferran el febrer de 1939.

Esquivando la corrupción : la remuneración del diputado y la cuestión de las incompatibilidades en España (1812-1933) / Gemma Rubí Casals, Quintí Casals Bergés
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 22 (2021) , p. 525-547 (Estudios. España) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

En el present article, els autors tracen un estudi pioner sobre la remuneració dels parlamentaris espanyols en l'època contemporània (1808-1933). Aquest treball de llarga anàlisi permet recórrer l'evolució de la legislació i analitzar els debats principalment centrats en la qüestió de les incompatibilitats. Partint d'una situació inicial en què els diputats de les Corts de Cadis i el Trienni Liberal (1808-1823) cobraven unes dietes per representació, es va passar a l'adopció del sistema polític liberal censatari, que, exceptuant el Sexenni Democràtic (1868-1874), va durar fins a 1890, en què només participaven els majors contribuents i el càrrec de diputat es va considerar un honor que havia de ser exercit de manera gratuïta. Aquesta concepció va canviar amb l'arribada de la II República i l'adopció d'un sistema democràtic universal, que garantia els drets polítics de tots els ciutadans i la necessària retribució dels diputats.

La Representació parlamentària a la Dècada Moderada (1843-1854) : un estudi de la relació entre el mandat imperatiu i el mandat representatiu des dels districtes catalans / Oriol Luján
Luján Feliu, Oriol


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 74-75 (2019) , p. 81-104
Notes a peu de pàgina.

Aquest article aborda la representació par lamentària durant la Dècada Moderada (18431854) a partir de l'estudi dels diputats escollits en districtes catalans. Concretament, focalitza l'atenció en el tipus de vincle entre els representants i els representats, i matisa les visions que han entrellaçat el mandat imperatiu amb la defensa dels interessos del districte. D'aquesta manera, prova de demostrar l'existència d'aquesta pràctica més enllà dels lligams territorials i n'exposa la complexitat, considerant la complementarietat del vessant del districte amb el nacional. D'altra banda, valora l'existència del mandat representatiu com una pràctica tot just emergent.

Joan de Balle, plagiari? / per Joan-Lluís Marfany
Marfany Garcia, Joan Lluís


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 95-124
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Es demostra que el conegut discurs de Joan de Balle a les primeres Corts del Trienni Constitucional és pràcticament tot ell copiat de fonts diverses, però s'argumenta que no es tracta pas d'un plagi, sinó d'una operació sens dubte validada per la resta de la diputació catalana i sostinguda de Catalunya estant pels interessos mateixos que el discurs defensava.

Documents sobre trameses de missatgers cerverins a Montblanc (1410-1414) / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 7-14 (Història Medieval) 

Article que comenta breument onze documents que fan referència a les trameses de missatgers al Parlament general de Montblanc de l'any 1410 i a les Corts d'aquesta mateixa població de l'any 1414 per part de les autoritats municipals de Cervera. Al final, s'inclou la transcripció dels documents estudiats.

Oracion, que en la solemne accion de gracias por la feliz apertura de las Cortes de 1821, tributó al Todopoderoso la fidelisima ciudad de Cervera en 16 de marzo del mismo / dijo Joaquin Llaró y Vidal
Llaró y Vidal, Joaquín


Cervera : Impr. de la Universidad, por José Casanovas, 1821
18 p. ; 20 cm

Sermon, que en las publicas demostraciones de regocijo por la feliz instalacion de la legislatura de 1821 hicieron el M.I. Claustro y cursantes de la Universidad Nacional de Cervera el 17 de marzo de aquel año / predicó en la capilla de la misma Antonio Vila
Vila, Antoni


Cervera : Impr. de la Universidad, por José Casanovas, 1821
22 p. ; 19 cm

La Interesencia de las ciudades en el brazo real de las Cortes. Acerca de las pretensiones de la ciudad de Tarragona (ss. XIII-XIX) / Antoni Jordà Fernández
Jordà i Fernández, Antoni M.


En: Ius Fugit. Revista Interdisciplinar de Estudios Histórico-Jurídicos. Zaragoza, núm. 10-11 (2001-2003) , p. 803-837 (Cataluña) 
Notes a peu de pàgina.

La Intervenció de Puig i Ferreter a les Corts en defensa de l'Estatut / Joaquim M. Masdeu i Guitert
Masdeu i Guitert, Joaquím M.


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp, núm. 2 (desembre 1992), p. 75-82

La Guerra del Francès a Catalunya : una nòmina del seu poder polític (1808-1814) / [ressenya de:] Antoni Moliner Prada
Moliner i Prada, Antoni


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 34 (2016) , p. 189-192 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Casals Bergés, Quintí. La Guerra del Francès a Catalunya : una nòmina del seu poder polític (1808-1814) / Quintí Casals Bergés ; [pròleg: Josep Fontana i Làzaro]. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2016

Las Cortes republicanas durante la Guerra Civil : Madrid 1936, Valencia 1937 y Barcelona 1938 / Matilde de la Torre ; introducción, edición y notas de Francisca Vilches-de Frutos
Torre, Matilde de la


Madrid : Fondo de Cultura Económica de España, 2015
211 p., [8] p. de làm. ; 22 cm (Biblioteca de la Cátedra del Exilio) 
ISBN 9788437507330

Bajo la sombra de la Comuna: sindicalismo y republicanismo en la Barcelona de 1871 / Albert García Balañà
García Balañà, Albert


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 53 (2016) , p. 491-520
Notes a peu de pàgina. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

L'article pretén reobrir el debat historiogràfic sobre l'impacte de la Comuna de París en l'Espanya de 1871. Després de valuoses contribucions que han subratllat l'arribada de relats i refugiats de la Comuna a l'Espanya en revolució, o les pressions de Thiers sobre el gabinet Serrano-Sagasta per a la persecució d'aquests últims, aquest article sosté que van ser les concretes experiències autòctones de conflicte social i polític les que van resultar fonamentals en la recepció espanyola de la revolució parisenca. Els debats parlamentaris de maig de 1871 sobre la Comuna i la AIT van néixer d'un específic episodi local de protesta obrera i mobilització política plebea. Un episodi que va tenir lloc a Barcelona durant els gairebé tres mesos de vida de la Comuna. I un episodi que, com a tal, amb prou feines ha rebut atenció historiogràfica. La paralització sindical de la major fàbrica tèxtil d'Espanya, la Fàbrica Batlló, i la major victòria electoral del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) després de la caiguda d'Isabel II, van confluir en la Barcelona d'aquella primavera. La Comuna va contribuir a fondre tots dos esdeveniments; a ella va recórrer el patriciado barceloní per desacreditar-los i hostigarlos, urgint la intervenció de Sagasta. L'ofensiva governamental contra sindicalistes i republicans locals es va acollir sota el mantell de l'atac de Versalles sobre París, exactament durant els mateixos dies de maig de 1871.

Influències, estratègies i personalismes : el districte de Vic en les eleccions al Congrés dels Diputats de la dècada moderada (1846-1853) / Oriol Luján
Luján Feliu, Oriol


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 175 (2015) , p. 89-107
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest treball és avaluar les característiques formals i la dinàmica electoral dels comicis al Congrés dels Diputats en el districte de Vic, a partir de la seva configuració amb la legislació de 1846. Al mateix temps, l'anàlisi d'aquest territori serà degudament ubicada en el si de l'evolució electoral de tota la monarquia espanyola, en els darrers anys de la Dècada Moderada.

La Guerra del Francès a Catalunya : una nòmina del seu poder polític (1808-1814) / Quintí Casals Bergés ; [pròleg: Josep Fontana i Làzaro]
Casals Bergés, Quintí


Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2016
414 p. : quadres ; 27 cm (Xicar. Llibres d'història, 3) 
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788416452101

La invasió francesa de 1808 provocà l'aixecament espanyol i la formació de juntes locals i corregimentals per canalitzar la defensa del territori espanyol. La reorganització del poder en aquells moments de crisi originà la creació d'institucions representatives nacionals de més gran envergadura: les juntes provincials, formades per delegats dels corregiments, i la Central del Regne, formada per diputats provincials. La perllongació del conflicte amb els francesos i el buit del poder existent quallà en la reunió de les Corts de Cadis (1810-1814), elegides amb un sistema electoral representatiu de la sobirania nacional. El nostre treball abraça tot aquest procés en conjunt, des de la perspectiva catalana. L'anàlisi comença en les juntes corregimentals, per aprofundir en el coneixement de la Junta Superior de Defensa de Catalunya i l'elecció dels diputats catalans a Corts. L'estudi de la nòmina de polítics que portà la defensa i el pes representatiu a Catalunya durant la Guerra del Francès (1808-1814) és ampli i il·lustratiu de la realitat bèl·lica i política que visqué el nostre país. És més, considerem aquest conjunt d'esdeveniments polítics i socials, que culminaren en la primera manifestació de la sobirania nacional espanyola a Cadis, com l'origen del poder liberal de l'Espanya contemporània. (L'autor).

Reclamant espanyolitat des de la catalanitat :un estudi dels diputats escollits a Catalunya durant la Dècada Moderada (1843-54) [Fitxer informàtic] / Oriol Luján Feliu ; [dirigida per: M. Gemma Rubí i Casals]
Luján Feliu, Oriol


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: Rubí i Casals, M. Gemma. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2016
1 fitxer informàtic
ISBN 9788449060182

En aquesta investigació s'ha treballat el parlamentarisme en la Dècada Moderada (1843-54), amb els diputats escollits en els districtes electorals catalans com a objecte d'estudi. Aquesta perspectiva ha quedat concretada en sis grans àmbits d'anàlisi. En primer lloc, s'ha ofert un perfil comú dels representants estudiats, mitjançant un anàlisi sociològic a partir dels recursos que proporciona el mètode prosopogràfic, alhora que s'han considerat els motius que portaren aquests homes a ser polítics. A continuació, s'ha avaluat la concepció de la política, especialment en l'àmbit electoral, que tingueren els diputats i els partits polítics espanyols del liberalisme, els ciutadans en la seva condició d'electors i els col·lectius sense dret a vot. El procés electoral també s'ha tingut en compte, subratllant un distintiu perfil polític entre els districtes catalans, amb una significativa diversitat política i una baixa participació causada per la insatisfacció que generava el règim moderat. D'altra banda, s'ha estudiat el rol que els polítics desenvoluparen des d'una perspectiva representativa. En altres paraules, com els diputats actuaren per a representar els interessos de l'electorat, així com el contacte que establien amb l'electorat per a respectar els seus desitjos. En cinquè lloc, s'ha analitzat l'acció parlamentària catalana, tenint en compte tant les estratègies de convergència com de desunió. Els debats sobre qüestions d'Estat solien dividir aquests polítics, que acostumaven a donar suport al partit o facció amb el que se sentien més propers. En contrast, s'uniren quan algunes problemàtiques emergiren, com ara una política econòmica proteccionista o el desig d'una política fiscal menys agressiva. Aquesta acció coordinada es conegué amb el nom de Diputació catalana. Finalment, s'han examinat les respostes de la opinió pública espanyola a aquestes accions, que diferiren segons el context i la temàtica concernent, passant tant per l'acceptació com pel rebuig, especialment quan es tractava de quùestions referents a l'àmbit industrial, a aspectes percebuts com a únicament beneficiosos pels catalans i finalment quan els diputats dels districtes catalans, també els afins al govern, votaven de manera diferent al gabinet de torn.

Joaquim Maria De Paz un terrassenc a Madrid / Lourdes Plans i Campderrós
Plans i Campderrós, Lourdes


En: Diari de Terrassa. Terrassa (18, juliol 2015), 1 p.

Members of Parliament representing Barcelona during the rise of the Spanish parliamentary system (1834-54) / Borja de Riquer, Gemma Rubí, Ferran Toledano, Nuria Rius, Oriol Luján



En: Parliaments, Estates and Representation. London. Vol. 35, num. 1 (April 2015), p. 46-65 : il. gràf.
Resum en anglès.

El projecte de llei de la memòria del govern espanyol ofèn a les víctimes del feixisme / Joan Tardà i Coma. Diputat a les Corts Generals
Tardà i Coma, Joan


En: Memòria antifranquista del Baix Llobregat. Cornellà de Llobregat. Any 2, núm. 3 (octubre 2006), p. 17-18 : il.